El Trio en mi bemoll major, Op. 40 és una obra de Johannes Brahms composta el 1865 i estrenada aquell mateix any a Zuric. Fou publicada un any més tard al novembre de 1866. El Trio per a trompa fou l'última peça de cambra que Brahms va escriure en els propers vuit anys.
El trio instrumental està format per una trompa natural, un violí i un piano. Tots tres instruments, Brahms els havia estudiat a la infància. Tot el paper de trompa es pot tocar amb la trompa natural, encara que és més comú la interpretació amb trompa de vàlvules, que ja va aparèixer a principis del s. XIX.
Està format per quatre moviments, amb més o menys 30 minuts de duració.
I. Andante
II. Scherzo. Allegro
III. Adagio mesto
IV. Finale.Allegro con brio
Començant per un moviment lent, Brahms imposa un tipus de forma "sonata da chiesa" lent-ràpid-lent-ràpid.
Va ser revisat per Brahms, creant una nova versió el 1891. A la primera versió, hi havia la possibilitat de tocar-lo amb violoncel en compte de trompa, i ja en la segona versió, Brahms va fer també una part per viola. Per adaptar el paper a la corda, va escriure material extra per als moments on estava en silenci la trompa o necessitava respirar.[3] Un segle més tard, el 1982 György Ligeti va compondre un trio per a la mateixa formació, fent homenatge al pioner Brahms. També està format per 4 moviments: Andantino con tenerezza, Vivacissimo molto ritmico, Alla marcia i Lamento. Adagio.
